Del lluny ve la complanta:
la porta el sol, la porta el vent.
La terra brunz i vibra i canta
i és pur el cel i és resplendent.
Les mans demanen mans germanes
que amb fe es retrobin i amb delit.
El blat és or damunt les planes,
la sang és foc a dintre el pit.
Quan la mà troba altra mà amiga
l'estreny febrosa, l'estreny fort,
i amb ella, el cor apar que diga:
fins a la mort!, fins a la mort!
Ja la rodona ardida i noble
volta la serra i volta el pla,
ja hi cap dins ella tot un poble
que pel seu viure sap lluitar.

     (Joan Llongueras)